Eficàcia provada

Eficàcia provada

Canvi Setze (30/06/06)

El proppassat 18 de juny es va aprovar el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. El resultat va ser clar: més del 70% dels catalans van dir SÍ al nou text. El procés ha estat llarg, complex i per sort exitòs. Mentre alguns varen pronosticar que Espanya es trencaria, altres vàrem decidir construir una Espanya millor, més plural, més semblant a ella mateixa i finalment, i tal i com els socialistes vàrem pronosticar, els primers es varen equivocar mentre la resta ja estem preocupats per veure com millorar la vida de les catalanes i els catalans amb els potents instruments que ens ofereix el nou text estatutari. L’aprovació del nou Estatut ha estat rodejada de dificultats, però l’èxit, aquell que es va negar per part dels sectors de la dreta extrema, ha estat rotund. Serà això el que els ha impulsat a no parlar més de tema i ara es dediquen a intentar obstaculitzar el procés de pau a Euskadi?

Després de l’aprovació de l’Estatut, s’ha resolt el dubte sobre si Maragall seria o no el proper candidat del PSC a les eleccions autonòmiques, i com ja va anunciar ell mateix, no serà així.

Cal respectar la seva decisió i els motius que l’han portar a prendre-la. Maragall considera que un cop assolits els objectius que s’havia fixat, un cop aprovat l’Estatut cal obrir una nova etapa encapçalada per nova gent.

Per liderar aquesta nova etapa, la Comissió Executiva del PSC va proposar José Montilla com a candidat a la Presidència de la Generalitat. L’aposta és clara i valenta i suposa una interessant novetat per encarar una etapa radicalment diferent a les anteriors.

Montilla va néixer a Iznájar (Còrdova) i als 16 anys va arribar a Catalunya amb la seva família, com tants d’altres. Els Montilla varen decidir obrir-se pas en una societat que si bé era nova per als nouvinguts, va saber oferir suficients espais perquè milers de persones poguessin obrir-se camí i assegurar el seu futur. Aviat va demostrar el seu compromís antifranquista, la seva sensibilitat d’esquerres i la seva tenacitat per anar aconseguint els objectius que s’havia plantejat. La seva capacitat de treball, el lideratge sobre els seus companys i companyes i la confiança ciutadana el van portar a ésser elegit Alcalde de Cornellà, President de la Diputació de Barcelona, Primer Secretari del PSC i Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. S’ha casat dues vegades i ha tingut cinc fills.

Es poden dir, moltes coses de Montilla, però ningú pot negat que s’ho ha guanyat tot a pols, que ha obtingut el recolzament majoritari dels ciutadans en cadascun dels comicis als que s’ha presentat com a candidat –set-, i que la seva vocació per continuar treballant per una societat millor queda sinó confirmada amb la seva voluntat d’esdevenir el pròxim President de la Generalitat.

En l’escenari post Estatut i amb una Catalunya amb els instruments necessaris per afrontar els reptes del segle XXI, no podem fer experiments arriscats. Necessitem un President per fer molta i molt bona feina, una persona rigorosa i de gran capacitat de treball. Algú d’eficàcia provada, com José Montilla.

Miquel Iceta i Llorens
Viceprimer Secretari i Portaveu del PSC

Darrera pregunta al President Maragall

Pregunta del Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi al President de la Generalitat
(22/06/06)

President, avui és un dia molt especial…

És la primera sessió de control parlamentari després de la ratificació del nou Estatut per part del poble de Catalunya per majoria abrumadora dels votants. És per això, President que volem saber “Quina valoració fa dels resultats del referèndum”…

Però també és un dia molt especial perquè vostè ahir mateix va anunciar, la seva meditada decisió de no tornar a presentar-se a com a candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Com a portaveu del Grup Parlamentari dels Socialistes i dels Ciutadans pel canvi he de traslladar-li el meu afecte personal i el del nostre grup, el majoritari dins del catalanisme d’esquerra. Volem manifestar, sobretot, el nostre agraïment i l’admiració per la seva trajectòria. Una trajectòria que culmina amb la decisió més difícil per a un responsable polític: decidir quan convé passar la torxa, quan convé donar el relleu a una nova generació. Cal intel·ligència i audàcia per prendre-la, la intel·ligència i l’audàcia que distingeix els dirigents dels líders. I vostè ha demostrat lideratge i també patriotisme.

Vostè ha posat, sempre, els interessos del país per damunt de qualsevol altre consideració. Gràcies pel seu llarg i fecund compromís que el va portar a lluitar contra el franquisme, a contribuir al restabliment de la Generalitat i de la democràcia al nostre país, a introduir la democràcia als ajuntaments i innovar la seva gestió i, finalment, a aconseguir l’alternança a Catalunya per tal de fer possible un nou govern progressista i catalanista sense el qual el nou Estatut no existiria.

Vostè ha fet història: Alcalde dels Jocs Olímpics i President del nou Estatut. El seu compromís personal i la seva tenacitat política ha fet que la història de Catalunya sigui diferent i millor. Ens deixa una Catalunya amb més possibilitats i confiança en el seu futur. I, un cop més, assenyala com la Presidència de la Generalitat ha de ser exercida amb la màxima dignitat en la línia dels seus antecessors: Macià, Companys, Irla, Tarradellas i Pujol.

Gràcies President. Gràcies també per demostrar que la feina no s’acaba fins al darrer dia. Com ha demostrat avui mateix amb l’entrevista que ha tingut amb el President del Govern espanyol.

Dit tot això, President, Quina valoració fa el Molt Honorable President de la Generalitat dels resultats del referèndum sobre el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, celebrat el passat diumenge?

Crida al vot

La meva crida a votar en el Setmanari “Tribuna del Baix Llobregat”
Tribuna Baix Llobregat (16/06/06)

Diumenge vinent arriba l’hora de la veritat, Catalunya ha de decidir si obre una nova etapa de més autogovern i millor finançament amb el nou Estatut, o si renuncia a aquest avenç quedant-se amb l’Estatut de 1979.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya decidiran amb el seu vot si el nostre país tindrà l’Estatut més ambiciós de tota la història.

Decidim també, amb el simple gest d’introduir una papereta a l’urna, de retornar un per un tots els insults, una per una totes les mentides, que hem hagut de suportar al llarg de dos anys de la campanya més agressiva que mai hagi fet la dreta espanyola contra el desig català d’avançar en l’autogovern.

Mai Catalunya haurà aconseguit en un sol dia un objectiu tan important. No s’hi val
a badar!

Miquel Iceta

Pròleg al llibre “El nou Estatut. Comentaris a peu d’obra”

Pròleg de Miquel Iceta al llibre “El nou Estatut. Comentaris a peu d’obra”

Lídia Santos
Laia Bonet
David Fuentes
Pròleg de Miquel Iceta
Editat el juny de 1006 per la Fundació Rafael Campalans (frc LLIBRES)

Als amants dels llibres ens costa de dir “aquest llibre feia falta”, perquè tots els llibres fan falta, i encara fan més falta aquells que no s’han escrit encara i els que mai no van arribar al paper però estaven ja al cervell i al cor dels seus autors i autores. Però aquest llibre, en efecte, feia falta. Feia falta un llibre que expliqués de forma rigorosa i planera el contingut del nou Estatut.

Feia falta un llibre que expliqués, des del coneixement de primera mà i sense sectarisme, el procés negociador. I, òbviament, calia el llibre entenimentat dels i de les que treballaven molt i xerraven poc, el llibre dels socialistes catalans que han treballat de valent per tirar endavant el nou Estatut.

No estic segur que la petita història de l’Estatut acabi recollint en la seva justa mesura el formidable esforç i les rigoroses aportacions de Lídia Santos al procés estatutari. Ho he dit sovint en reunions del partit, la natural contenció de la Lídia i la seva timidesa, així com el paper deliberadament discret del PSC, més atent al resultat que al protagonisme, feien difícil traslladar a l’opinió pública la transcendental aportació del socialisme català al procés estatutari, i el paper imprescindible de Lídia Santos. De vegades he sentit vergonya quan es subratllava el paper que hi he tingut i no es valorava prou, al meu entendre, la seva rigorosa tasca jurídica.

Afortunadament, Manuela de Madre ha estat capaç de traslladar un missatge positiu a la ciutadania i de contribuir a una millor comprensió de es reivindicacions catalanes a la resta d’Espanya. Tot plegat, a començar pel compromís de Maragall i Zapatero, explica perquè totes les enquestes diuen que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya creuen que el PSC ha estat el partit que més ha contribuït a l’aprovació del projecte de nou Estatut.

Lídia Santos ha gaudit del suport d’una jove jurista d’excel·lent formació acadèmica, Laia Bonet, autora dels apartats dedicats a competències i institucions d’aquest llibre, i també del consell de molts experts d’adscripció socialista i progressista, d’entre els que vull mencionar expressament Eliseo Aja, Isidre Molas i José Antonio González Casanova (a qui devem la definitiva orientació del tema dels drets històrics, basat en els articles 2 i 3 de la Constitució i la disposició transitòria segona).

Pot semblar sobrer que ho digui, però és de justícia: el Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi, ha estat una font permanent de suport i inspiració. Des dels altres membres de la ponència, Alex Masllorens i Joan Ferran, als companys i companyes que integraven també les Delegacions del Parlament que van treballar al Congrés i al Senat (Carme Figueras, Carme Valls, Higini Clotas, Carme Carretero, Paco Boya, Quim Llena, Lluís Miquel Pérez, Flora Vilalta, Jordi Terrades, David Pérez), als assessors delGrup. Destaca la tasca feta pel jove economista David Fuentes de los Santos, autor de l’apartat dedicat al finançament, que aconsegueix explica-rnos de forma intel·ligible els temes més complexes amb el màxim rigor.

Seria injust oblidar les aportacions pedagògiques i informatives fetes des del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat o els esclaridors articles de Núria Bosch i Maite Vilalta, recollits en llocs web i publicacions de divulgació del debat estatutari.

En llegir el volum que teniu a les mans, podreu resseguir un llarg i no sempre rectilini procés d’elaboració i negociació, tindreu una idea certa del contingut del projecte de nou Estatut, i veureu que hi surt guanyant Catalunya si la ciutadania li dóna el màxim suport el proper 18 de juny. En haver llegit aquest llibre, quan us preguntin què votareu en el referèndum podreu respondre: i tant que sí!